A l'hora d'inspirar-nos per fer les cançons, no només vam inspirar-nos en els grups actuals de la música reivindicativa dels Països Catalans, sinó que també vam voler agafar referències dels orígens.

Per això hem escollit parlar sobre l'Ovidi Montllor i en  Raimon. Dos dels autors d'aquest corrent que personalment ens agraden més, per les seves lletres que s'han convertit en un himne personal i moral per nosaltres. Cançons com "Serà un dia que durarà anys" o "Diguem no" són una de les raons per les quals ens vam decidir a fer un treball de recerca musical i reivindicatiu. 

 

 

Ovidi Montllor
Un dels artistes més influents d'aquella època en el País Valencià i en tota Espanya. Ovidi Montllor va ser un gran actor y cantant, nascut a Alcoi (Alacant) el 1942 i va morir a Barcelona el 1995. Des de petit havia sigut un gran estudiant i amb molt interès per descobrir coses noves però deguts als problemes econòmics que vivia la seva família va haver de deixar d'estudiar als 12 anys i es va haver d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis. Quan va acabar el servei militar al 64 va haver-hi una gran crisis a Alcoi i es va traslladar a Barcelona. Per combatre les desigualtats que havia viscut va començar a militar al partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i més tard al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) on va militar fins a la seva mort. En el seu temps lliure a Barcelona va entrar en contacte amb Quico Pi de la Serra i Toti Soler en grups de teatre independents. Va ser quan va aprendre els seus primers acords de guitarra i va començar a compondre les seves primeres cançons entre elles "La samarreta" cançó que va estar prohibida durant molt de temps i en la que manifesta els seus ideals comunistes: («Jo sóc fill de família molt humil / tan humil que d'una cortina vella / una samarreta em feren: Vermella. / D'ençà, per aquesta samarreta, / no he pogut caminar ja per la dreta.»). El 1968 va iniciar una destacada carrera com a cantant, a vegades acompanyat de Toti Soler, amb música pròpia sobre textos de Salvador Espriu, Vicent Andrés Estrellés, Pere Quart i d'ell mateix.

​

Raimon
Raimon Pelegero i Sanchís, més conegut com pel seu nom artístic, Raimon. Va néixer al carrer Blanc de Xàtiva (mencionat en les seves cançons), el 2 de desembre de 1940, és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tots els Països Catalans. De petit va treballar en l'emissora de ràdio de la seva ciutat on va descobrir el món de la música. Es va llicenciar en història a la Universitat de València. Es va donar a conèixer com a autor del text i de les seves cançons el 1962, amb el llançament de al vent, cançó la qual va ser un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc l'any 1963. El mateix any va guanyar el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona. El seu segon disc Diguem no, l'any 1964, li va assegurar la popularitat definitiva. Tota la seva discografia posterior ha tingut una àmplia repercussió a Europa i Amèrica, tant amb actuacions en directe com enregistraments televisius i discogràfics, i encara més als Països Catalans, on tot i tenir intermitents interrupcions governamentals, en els seus concerts hi assisteixen grans audiències. A part de les seves pròpies cançons també ha musicat diversos poemes, tant d'escriptors moderns com Salvador Espriu, com de clàssics, Ausiàs March, Anselm Turmeda... Amb les seves primeres cançons feia referència a una inquietud existencial, però de seguida amb Diguem no, es va dirigir a les preocupacions civils, en voluntat de denúncia, tant com nacional com de classe.