Aquesta cançó narra la història d’una noia que es troba dins d’una relació tòxica, que està patint agressions masclistes i n’ha patit des dels inicis d’aquesta relació. Però aquesta noia amb tota la seva ràbia acumulada acaba matant a la seva parella i parla de com ara probablement viurà la resta de la seva vida complint condemna, però que serà més lliure del que abans ho era en aquesta relació, ja que ell ja no està al seu costat.

 

Intro

“Yo os condeno por haber cometido un delito de brujería y seréis colgadas por el cuello, hasta vuestra muerte! Por qué no habla nadie en vuestro favor? Ni una persona”

“Porqué les da miedo hablar”

 

Aquesta introducció són dos fragments de la película “Las Brujas de Salem” estrenada el 27 de novembre de 1996. Aquesta tracta del famós cas de la matança de bruixes que va haver-hi l’any 1692 a Salem, Massachusetts. Hem escollit aquests dos fragments ja que s’escolta una condemna per bruixeria, metàfora de la repressió i opressió patriarcal d’aquella època amb la d’ara. El segon fragment fa referència a totes aquelles que tenen por a parlar i a deslligar-se de tot allò que les reprimeix com a dones, fet que relacionem directament amb el missatge de la cançó. 

 

A

Cae la noche y un golpe suena a la vuelta, oscuro instante en el que el ojo ya no parpadea.

Hoy por fin se baña en sangre su reflejo, y lágrimas de rabia queman su inocencia.

Que ya no duelen más las puñaladas, echaba en falta sentirse liberada.

Marcadas quedarán las cicatrices, son escombros de una vida encarcelada.

 

Després de tot el que ha hagut de travessar en aquesta relació, trobava a faltar aquesta sensació de llibertat, que recupera després d’haver acabat amb la vida del seu agressor, totes aquestes agressions que ha patit tot i que deixin cicatriu, ja no fan mal.

 

Y con ella ya no barre ahora vuela, alumbra a oscuras está al lado de la luna

Ojos de gato callejero deambula, rompiendo con conjuros y a su paso las cadenas.

 

Fa referència a l’escombra, utilitzada com a simbología de les bruixes, com la lluna. Excusa amb les que es va assassinar a moltes dones en l’antiguitat

 

B

Cumpliré condena ardiendo, pero en mi vida, tu ya no estarás

Eternas brujas del infierno, nuestro principio es tu final

 

A

Suena la lluvia al impactar con un ruido obsceno, amarga su existencia y así nutre su ego

​

L’agressor fent patir a la víctima, alimenta el seu egocentrisme i a la seva necessitat de poder i dominança

​

Dentro el alma, donde yacieron sus cenizas, su voz responde, heridas que fueron miedos

Ya no es la misma, es libre, sin dueño encima. No hubo fuerza que atase su ira

Vio a oscuras encerrada la luna libre, pues apago las luces que deslumbraron su noche

​

No existeix cap força que pogués reprimir tota aquesta ira que ella sentia i la impedís realitzar el que ha fet, ara després d’això, és lliure

​

B

Cumpliré condena ardiendo, pero en mi vida tu ya no estarás

Eternas brujas del infierno, nuestro principio, es tu final