El missatge d’aquesta cançó és tan simple com entendre aquesta des del punt de vista dels habitants d’un poble que pateixen els efectes de la industrialització i la globalització. Els locals veuen com el seu poble canvia rotundament ja sigui en aspecte, salut mediambiental o culturalment parlant. Al llarg de la cançó es pot notar un sentiment de nostàlgia pels orìgens de la terra que ara, shan perdut, tot en un to melancòlic.

A part de la representació literal i sentimental de la cançó, la qual ens mostra com dues persones veuen com el seu poble es veu rotundament canviat, també podem trobar-hi un punt més metafòric del missatge que vol donar. El poble el qual troben a faltar els protagonistes es tracta d’una metàfora sobre una utopia que s’ha vist ofegada per una repressió. En aquest cas hauríem d’entendre que els orígens enyorats del poble és la societat desitjada, lliure de injustícies, i la industrialització i la globalització les hem d’entendre com aquells factors que van trencar amb la societat utòpica i va instaurar el capitalisme, la repressió, i la opressió.

 

Influències 

“Recordar” agafa el so més ska i les lletres més metafòriques, amb influències de grups com La Gossa Sorda i Obrint Pas sobretot a la part del final,en aquest tema  juguen una gran importància els vents i la melodia de gralla, un dels trets més distintius d’aquests dos grups

 

A

M’he tornat a preguntar que es deu haver fet d’aquell poble on tu i jo recorríem la distancia als carrers. On trobarem l’alegria

 

I amb motxilles a l’esquena vam fugir entre primaveres, allunyant-nos  de la pols infectada pel sistema, que poc a poc ens matava.

 

La pols com a simbología de la contaminació i destrossa del medi ambient que ha causat la sobreproducció causada pel sistema capitalista. El poble es va veure totalment convertit i industrialitzat acabant amb la seva essència.

 

I m’he tornat a preguntar on van quedar els camins de flors que omplien de color la collita d’aquell mes, i ara creixen xemeneies.

 

El que abans eren camins plens de flors i naturalesa s’han vist substituïts per xemeneies de grans fàbriques

Aquestes xemeneies són una referència a les fàbriques que es van construïr on abans hi havien camps i  naturalesa.

 

Acompanyats per la llum d’una lluna clandestina, una nit vam decidir mai més tornar, a la terra que ens ha vist créixer, on va quedar l’essència?

 

Els desconeguts protagonistes de la cançó van decidir no viure en la societat del sistema capitalista que havia fet pols el seu poble sense cap mena de compassió i van fugir en busca d’una vida millor.

 

PONT

I a la deriva ens hem trobat, i serà el llarg viatge, que ens farà recordar.

Vam perdre el nord, vam perdre el sud, als oceans de la impotència, per on solíem navegar, i avui sols queda cendra.

 

És quan estan perduts per indrets del món, quan els protagonistes se’n adonen de que la solució no era allunyar-se del problema ja que ara, al ignorar-lo, senten la nostàlgia de la seva terra i que no podran fer res per preservar el seu record.

 

B

I recordant aquell passat, avui m’he tornat a preguntar, que se n’ha fet de la nostra terra

Es feia difícil suportar, perdre tot allò que vam estimar a la immensa polseguera

 

Torna a emfatitzar el problema que tenen ara i és que quan més lluny estan, més troben a faltar la seva terra. També remarca el fet que els hi suposa estar lluny d’ella, ja que veuràn com el sistema (polseguera), acabarà amb l’orìgen del poble.

 

A’

Jo et parlo d’un poble que ens ha cuidat que ens ha vist créixer, el carrers bars i places on jugàvem fins els vespres, les memòries que crearem d’una vida quotidiana, els anys passen i ara, res és com era abans.

 

Un futur que ens esperava, una terra que estimarem, uns s’omplien les butxaques destrossant les nostres cases, drets humans son el seu oci, d’una vida un negoci, especulen i desnonen fan dels barris el que volen

 

La gentrifiació és un dels fenòmens que més està afectant actualment a la classe treballadora, on en barris o zones de població extensa normalment degradades o amb habitants de classe baixa els grans propietaris restauren o construeixen nous edificis la qual cosa augmenta el valor de la zona i acaba expulsant als antics habitants de la zona, o els llogaters augmenten els lloguers, la construcció de pisos turístics, etc.

 

PONT

Vam perdre el nord, vam perdre el sud, als oceans de la impotència, per on solíem navegar, i avui sols queda cendra.

B

I recordant aquell passat i m’he tornat a preguntar, que se n’ha fet de la nostra terra

 

Es feia difícil suportar, perdre tot allò que vam estimar a la immensa polseguera