Entendrem com a motiu tot allò que a causa d'un fet, situació o conseqüència, sorgeix un pensament o ideologia per contrarestar la situació amb la qual no s'hi està d'acord. El motiu és el justificant de la dissidència que comportarà decantar-se en contra, amb una ideologia contrària al fet en concret que t'oposes. Defineixen les inquietuds que, en aquest cas, mouen als autors a compondre i a fomentar un missatge revolucionari, i responen a les inquietuds per fomentar idees entre el col·lectiu. Així com els vessants reivindicatius es reflecteixen als temes de manera abstracta i general, de diverses formes d'interpretació i reivindicació, els motius centren l'interès en factors i aspectes concrets i precisos d'aquestes vessants. Podríem dir que els motius es presenten predominats tòpics, els quals acaben sent més abstractes que els temes, però s'utilitzen com a desenvolupament d'aquests tòpics.
Procés d'alliberació personal i col·lectiva.
Quan parlem sobre el procés d'alliberació ens referim a totes aquelles actituds, forces i idees internes que cal transformar, reformar o despertar per tal de, a través de la formació ideològica i consciència individual, aconseguir un moviment col·lectiu conscienciat sobre la situació i per poder-la canviar. És necessari una anàlisi donat per una ideologia, la qual et portarà a solucionar el descontentament de la situació.
"Sense teoria revolucionaria, no hi ha practica revolucionaria"
– Lenin.

Per tant, aquest procés de consciència col·lectiva no es donarà si abans hi ha consciència personal. Així, el moviment popular es nodreix del coneixement individual comú per aconseguir un objectiu comú.
Cal aquest procés d'alliberació perquè els motius que encadenaran en ideologies, donin resultat:
​
 El somni
Cal imaginar i creure's que cal un canvi que ens portarà a progressar. Tal com deia El Che, "l'esperança d'un món millor". El somni es tracta de creure que un altre món és possible. Conscienciar-se que aquesta situació no és l'única possibilitat que disposem.​

 Despertar-se
Després de somiar, cal sortir del son i creure's que el somni és real i només mitjançant la lluita i resistència, s'aconseguirà. Començar a mobilitzar-se i quan es faci aquest procés mental de formació i consciència, i llavors et podràs considerar part de la dissidència.

 Vèncer la poR
Davant la situació de considerar-se i ser de l'oposició, això s'oposarà una repressió en mans de qui no recolza la idea d'un canvi. Cal superar i no témer a l'opressió, ja que el col·lectiu organitzat i mobilitzat, forma una força difícil de reprimir en complet.

 El compromís
Quan s'ha superat la por, cal comprometre's amb el moviment per recolzar que aquest, avanci cap a la victòria. Cal entregar-se amb tot allò que una mateixa persona sigui capaç d'aportar i entregar per afavorir el moviment.

 Dir prou
Aquest compromís s'oposa una revel·lida que consisteix a dir no, i dir prou. Acabar amb tot allò al qual t'oposes, ja que creus amb un progrés relacionat amb la mateixa ideologia.

Mobilitzar-se
Qualsevol moviment requereix sortir al carrer, organitzar-se, militar en organitzacions o sindicats que ajudin a organitzar la revolució. Es tracta de manifestar-se, fer-se veure, aplicar acció directa al moviment.

Aquest procés va donar pas a creure en l'existència d'uns motius pels quals els autors de la Nova Cançó, reivindicarien el seu canvi. Com hem dit anteriorment, aquests motius eren predominats per tòpics, i a causa d'això entre altres motius, encara podríem aplicar aquests motius fonamentals al present de Catalunya.

El moviment buscava voler ser lliure, dependre de tu mateix i de la teva decisió per decidir el rumb del teu futur. Es demanava la justícia per igual, que no canvies a causa de la persona jutjada, ja sigui per la ideologia personal, classe social, ètnia, etc. Es demanava aturar el moviment repressiu estatal mitjançant la violència policial o repressiva amb conseqüències penals.

La Nova Cançó va ser un moviment carregat de nacionalisme, l'amor a una terra que es volia lliure. Mitjançant el missatge de les lletres, autors com Raimon, Lluís Llach, Pere Figueres, entre d'altres, van fomentar missatges d'amor a la terra, a la llengua, a la cultura i a la llibertat. Això ens porta a un nou motiu el qual és l'existència d'una consciència de ser un poble oprimit. L'opressió a la terra ens porta a veure com un dels altres motius del moviment musical va ser identificar l'enemic, i assenyalar-lo clarament mitjançant les lletres de les cançons. Contra l'enemic, feia falta la lluita contra aquest enemic que conjuntament, calia enderrocar.