
PROCÉS ARTÍSTIC
Una de les parts fonamentals de la creació d'un EP o qualsevol banda de música, és la imatge i l'estètica que segueix el projecte. Així que tot i no ser un dels temes més rellevants del nostre treball, hem volgut donar-li importància a la imatge del projecte.
Així doncs, tot començava pel nom, que com ja hem explicat va sorgir mantenit una conversa amb una persona d'Euskal Herria, Odol Isuriak.
Amb el nom ja escollit, vam començar a buscar una imatge començant pel logotip. Al llarg de tot el procediment de creació de la imatge, utilitzaríem Photoshop per l'edició de les imatges. Crear un logotip no va ser pas fàcil aconseguir un amb el que ens sentíssim orgullosos i digués amb una imatge, tot allò que volíem transmetre. Des que se'ns va acudir fer un treball de recerca com aquest, a mi em voltava una idea basada en un eslògan antifeixista "estima la música, odia el feixisme", el qual coneixia per un pedaç que teníem per casa.
D'aquí va sortir la idea de barrejar una arma i una guitarra, imatge la qual seria la nostra primera idea de logotip. En aquesta, podíem veure una guitarra i en comptes d'un mànec, trobàvem el canó d'una AK-47. Ens va agradar la idea en què es fonamentava aquesta imatge. El missatge que volíem transmetre era que la nostra arma contra el sistema, era la música. Així que vam seguir amb la línia estètica del logotip i també vam provar d'ajuntar una granada i ara sí, preservar el mànec. El qual el resultat ens quedaria més estètic, ja que el canó de l'AK-47 quedava massa agressiu. Així doncs, podíem representar de manera més clara com la força de les armes inicial (cos del logotip, granada), és canalitzat a través del mànec de la guitarra fent de la brutalitat de l'armament, una arma feta art, la música reivindicativa.
Ja amb la primera idea definida, vam voler crear la primera imatge que compartiríem a les nostres xarxes socials (Instagram) per presentar-nos. Aquesta, seria una imatge on simplement mostraríem tot el que representava el nostre treball de recerca. En aquesta, apareixia el nom del projecte, Odol Isuriak, després els noms dels creadors, el batxillerat, social, i tipus de treball de recerca, en aquest cas musical. També apareixia un puny referent a l'esperit rebel del projecte, juntament amb els eixos principals d'aquest, els que eren feminisme, països catalans, comunisme, independentisme i antifeixisme. Per acabar trobàvem una "M" i unes "H-H", amb això fèiem referència a la idea principal de fer un estil musical orientat al Metal i el Hip Hop.
Tot i tenir aquesta línia estètica, realment no teníem un logotip tal com s'entén la paraula amb el seu significat comprès correctament. Així que el següent pas que vam fer en el treball estètic del projecte va ser dissenyar un logotip. Per aquest, teníem dues idees principals. Fer un logo amb la imatge d'uns ulls, idea inspirada amb la campanya impulsada per ARRAN La Roca entre d'altres, hi podíem trobar en els llocs conflictius del poble de cada nucli, uns ulls sota l'eslògan d'"Us Estem Vigilant", en el cas de la roca.
Aquesta era una de les idees, i entre algunes altres les quals no van prosperar, trobàvem la idea d'afegir al logotip un explosiu incendiari casolà freqüent en els disturbis als carrers, el qual és el còctel Molotov. Referent a l'organització popular i a l'acció directa, vam pensar que havia de sortir en la imatge. Van sortir diverses idees però cap convencent, així que vam tirar endavant l'opció dels ulls, la qual per dur a terme vam fer servir una imatge qualsevol d'internet, amb la que després hi dibuixaríem a sobre el nostre propi ull.
Després de buscar entre les diverses opcions ens vam orientar per aquestes dues imatges, de les quals agafaríem la idea principal dels ulls negres. Va ser tan senzill com dibuixar per sobre i amb el traç imprecís del Photoshop, ja aconseguiríem una imatge diferent. El resultat no va ser l'esperat, ja que va quedar massa irregular, tot i que ja sabíem que aquest no era la nostra especialitat. La idea següent era crear un altre logotip, ara més petit, per incorporar-lo a l'ull inicial com a nineta d'aquest. El petit logotip estava compost per les inicials i la "K" final del nom del projecte, sumant-hi el còctel que volíem incorporar com a ànima de rebel·lió.
Com ja hem dit i tot el sorprenent resultat del logotip, vam haver de demanar ajuda a @leviensitios, o Levi, nom artístic d'en Daniel Cidranes, qui ens va digitalitzar correctament el logotip, el que seria el resultat final d'aquest. Resultat que gràcies al treball de Levi, el nostre logotip i imatge, quedaria molt més professional.
Fets i acabats ja, els logotips i estils del projecte, era el torn de començar a dissenyar la portada del nostre EP. Per aquesta tasca, vam demanar ajuda a un amic nostre, l'Erick Cuellar, que ens dissenyaria la portada. Després utilitzaríem el seu disseny per seguir el mateix corrent estètic per la web per mantenir relació. Ens va dissenyar la portada amb el logo que ja teníem i va utilitzar dues tipografies per fer els diversos títols: TRES VOLTES REBEL; ODOL IURIAK. Principalment, vam intentar dibuixar nosaltres mateios unes lletres que ens servissin de títol per l'EP però se'ns va fer impossible.
També va afegir i dissenyar els tres eixos que segueix aquest treball.
El disseny del CD el vam fer nosaltres mateixos, on simplement vam buscar el joc entre el logo amb els eixos i títols. Després de fer diverses proves estètiques, ens vam fixar en diferents discos i vam veure que no era necessari posar el nom de l'EP ni tampoc el del grup, així que ens vam acabar decidint per encaixar l'ull (logo) amb el forat del CD. Hi afegiríem també els tres eixos per acabar d'omplir.
Un grup també ha de definir el seu estil, la seva estètica. Així doncs nosaltres ho vam voler encarar d'una forma molt poc professional. Nosaltres no sabem sobre fotografia i tampoc sobre serietat, ja que al cap i a la fi, aquest grup i projecte té un fonament molt "punki". Volíem donar una imatge referent al sistema capitalista, i amb aquest, sobre la democràcia fictícia i la situació espanyola. Volíem reflectir aquests conceptes d'una forma molt directa i pròxima per generar una metàfora visual molt senzilla per qui veiés la foto. Amb aquestes, vam arribar a la conclusió que uns lavabos públics, imatge poc agradable ja de per si, farien la funció relacionada amb la relació sobre putrefacció del sistema. Creiem que per donar l'afecte de proximitat a la metàfora visual havíem de fer aquestes fotos en espais que totes les persones del centre que veiessin el projecte, poguessin reconèixer aquell lloc i així, imaginar-se'l amb més facilitat. Així que vam decidir fotografiar-nos als lavabos de l'escola. Un espai que per la falta de cura de l'alumnat sol estar perjudicat i amb fortes olors no agradables. Amb aquests factors, aconseguiríem tal com volíem, reflectir la societat podrida que ens toca viure, la societat capitalista. Aquesta que genera pobresa, genera éssers alienats regits per la indiferència i egoisme, entre d'altres. També relacionant-ho amb l'actual democràcia d'Espanya, la qual és inexistent, on el fonament del dret a decidir de qualsevol sistema democràtic, està mort. On encara seguim unes lleis d'una constitució ja antiquada i podrida. Una Espanya on encara podem veure les ales de l'àliga negre governant sobre el poble.

















