Situació de la classe treballadora

(APUNTA i dispara)

​

La situació de la classe treballadora ha empitjorat fortament des de l’arribada de la crisi a Espanya al 2008, i les noves agravacions d’aquesta crisi es transformen en atacs contra aquesta, i traten de fer-nos creure que és inevitable anar a pitjor que els nostres avantpassats.

 Entre l’any 2008 i 2014 el pes del salari respecte el PIB ha caigut més d’un 4%. Ll’atur afecta a 3.300.000 milions de personesun 18,9% de la classe treballadora (actualment es troba al 14%), un 41,5% són menors de 25. I del 1.811.200 d’aturats de llarga duració, 874.600 tenen més de 45 anys, és a dir molt poques probabilitats de trobar feina. D’aquests aturats menys de la meitat rep algun tipus de prestació. També cal mencionar la precarització d’aquests llocs de treball, una quarta part dels treballadors no té contracte fixe, un de cada cinc treballadors es troba en risc de pobresa, i 13,4 milions de persones es troben en risc d’exclusió (el 30% de la població). L’ús de menjadors socials ha augmentat un 250%, etc. El jovent també som dels més afectats un 41% dels menors de 25 anys estan a l’atur i el 46’4% dels assalariats cobren menys de 1000 euros al mes. Donades aquestes situacions i moltes més nosaltres som ferms creients que sota el sistema capitalista la classe treballadora està sota constant explotació i dominació de la classe burgesa, al no tenir cap mena de propietat sobre els mitjans de producció es veu obligada a vendre la seva força de treball a la classe burgesa per poder sobreviure, així doncs, es transforma en una mercancía, que es pot representar en el seu equivalent dinerari, és a dir, el treballador es una quantitat de diners, utilitzables com a mà d’obra, per la multiplicació d’aquest perdent una gran part del valor que generen amb la seva producció, només prenent el poder sobre els mitjans de producció la classe treballadora podrà alliberar-se d’aquesta situació. (ampliar)

   

Situació de la dona

(brujas del infierno)

​

Des de l’antiguitat la dona ha estat perseguida per desigualtat, violència i discriminació i per desgràcia encara ho està. En alguns llocs les dones gairebé no son considrades ni persones, estan totalment relegades a l’àmbit familiar sense cap mena de contacte amb la societat. Com a mínim una de cada tres dones ha sobreviscut a alguna forma de violència de gènere, molt freqüentment per algun membre de la seva família. Les noies d’entre 13 a 18 anys constitueixen el grup més nombrós en la indústria del sexe. Es calcula que unes 500.000 noies de menys de 18 anys son víctimes del tràfic sexual cada any. La mutilació genital femenina afecta a 130 mill de noies. Més del 80% dels 35 mill de persones refugiades i desplaçades en el mon són dones, nens i nenes. Tot i ser cert que en alguns països es comencen a aplicar lleis per intentar frenar a aquestes desigualtats i el moviment feminista s’està estenent cada cop més, nosaltres tenim certes discrepàncies amb el moviment feminista predominant, nosaltres creiem en un feminisme de classe, creiem que un moviment feminista sota el sistema capitalista no serviria de res, ja que el propi sistema capitalista s’aprofita d’aquests rols de gènere creats pel patriarcat i en treu profit, ja que tot i el patriarcat existir de des de fa més temps va ser amb l’aparició d’aquests es va potenciar i profunditza la divisió sexual del treball, el treball de manteniment de vida (reproductiu o domèstic) per les dones, i el treball de producció dels mitjans de vida, assignat als homes. Amb l’aparició de la producció excedentaria i sorgeix la necessitat de l’acumulació de riquesa i de la divisió del treball a la família va servir per distribuir la propietat entre home i dona, com diu Engels "El primer antagonisme de classes que va aparèixer en la història coincideix amb el desenvolupament de l'antagonisme entre l'home i la dona en la monogàmia; i la primera opressió de classes, amb la del sexe femení pel masculí ".

A partir de llavors l’esfera del treball productiu va passar a segon pla i després va passar a institucionalitzar-se a través de la costum, la religió i les lleis que assignaven la “superioritat” al treball masculí respecte al masculí. El capitalisme i el patriarcat neguen a les dones tenir accés i control sobre els recursos econòmics interns i externs (accés i control), permeten que es mantingui invisibilitzat l'aportació del treball domèstic o reproductiu en els agregats macroeconòmics. Sota aquestes condicions, les dones són explotades i espoliades, igual que els homes sota el sistema capitalista; però amb un impacte diferenciat, patint també una doble explotació per ser de classe baixa i per ser dona.

 

Situació de la nostre terra

(recordar)

​

Des del llarg de la història Catalunya s’ha trobat en una situació d’opressió com altres nacions dins l’Estat Espanyol. No és pas desconegut a alçades d’ara el moviment independentista català i encara menys amb la situació actual; presos polítics, repressió estatal, detencions, exili… La situació de Catalunya sota l’Estat Espanyol ha anat empitjorant amb una repressió ideològica i cultural. Un dels clars exemples d’aquesta repressió va ser el dia 1 d’octubre, 1.083 persones van ser ateses de l’1 al 4 d’octubre de 2017. La franja d'assistència per edat majoritària va ser de més de 40 anys i menys de 65 anys, però el rang va des d’una nena de 6 anys fins a una senyora de 88 anys. 1.066 assistències sanitàries, amb 1.221 diagnòstics, dels quals 1.143 van ser traumatismes (34, cranioencefàlics);2 conjuntivitis per gas pebre; 76 trastorns d’impacte emocional. 147 persones detingudes. 3 mil euros en fiances. El 75% dels alcaldes han estats citats a declarar i 9 persones s’han hagut d’exiliar i 19 han estat empressonades. En aquests útlims dies hem viscut unes jornades de reivindicació molt intenses, amb una forta repressió per part de l’Estat, hem vist com el poble català ha despertat i se n’ha adonat que la burgesia catalana que estava dirigint el procés és totalment inepte, i ha quedat clar i s’ha demostrat que davant les criminalitzacions que ha patit el poble català no s’han pronunciat en cap moment en contra d’aquesta. Per això és que nosaltres apostem per uns Països Catalans socialistes i feministes, per poder acabar amb aquesta repressió per motius culturals, de classe i de gènere.